Sent un
petit calfred. Sent com bull la meua pell davall el sol, potent, tan potent que
sembla agressiu, sembla que vullga que perga la consciència. Sent que la sang
corre per mi amb velocitat, abussiva, com si vullgués així provocar al meu
interior una infinita explosió de calor.
De
sobte, he deixat de sentir. Què sent? Done gràcies per, almenys, notar la
presència d’aire als meus pulmons. Però, què ha sigut d’eixe nivell de
temperatura que el meu cos havia assolit?
Un fum
d’imatges han començat a acumular-se dins meu. Tinc els ulls tancats, a pressió. Però, tanmateix, el sentit de la
vista el tinc totalment ennuvolat amb visions abstractes. Senzilles panoràmiques
que van alternant-se, van succeint-se, com un curtmetratge de la meva vida.
Una
profunda negror aconsegueix fer que perga completament la noció del temps i de
l’espai. Bé, no puc estabilitzar-me. Davant la possibilitat de perdre
l’equilibri i enfonssar-me, una força interior m’empenta per treure el cos a
l’exterior de l’aigua i deixar que aquesta acaricie delicadament la meua pell.
Un
cúmul de sorolls comença a penetrar per
la meua oïda, recordant-me que el món seguia en funcionament durant la meua
absència emocional, encara que jo no m’hi adonés (o no volgués fer-ho). El cant de l’aigua, juganera. El xiulet de l’aire, temerós. El
soroll… el soroll de la vida.
Decideixc
empassar-me la saliva quatre o cinc vegades i, tot seguit, deixe que l’aigua i
tota la seva sal cobrixquen de nou la meua persona i, al mateix temps, que pose
en contacte les meues parpelles. Així, suaument.
Sent,
sent tantes coses ací avall… Segurament podria indicar amb facilitat a quina
velocitat corre l’oxigen al meu interior, avariciós.
Tinc un
microcaos ací, dins meu. Tinc un microcaos ací, fent de mi un manoll de
vibracions. Felicitat desbordada, ales, braços oberts. Recorreguts infinits que
se’m rebelen per fer-se més curts, per poder allunyar-me, per poder enlairar-me
fins la meua quinta dimensió i que les paraules perfectes per descriure el meu
estatus siguen “dulce no hacer nada”.
enorme..
ResponderEliminar