Oh, man. I can't remember anything without you.

Supongo que hablaría de tu mirada penetrando la mía. De tus manos presionando mi cuello. De tu lengua en punta tras mi oreja. De tus suspiros confundiéndose con mis jadeos. De tu piel incandescente encendiéndome. Del contraste de mis pies fríos surcando tus piernas. De tu voz desestabilizando todo tejido excitable a su paso. De tus silencios llenando cualquier brecha de mi cuerpo. 

Supongo que hablaría de tus dedos largos y de su magia. De tus labios y de su capacidad de abstracción. De cómo se sienten tus dientes pellizcándome la curiosidad. De lo insaciables que son tus caricias y de lo inquietas que se vuelven las mías cuando te presienten. 

Eres agua fresca cuando hay sed. Aire cuando quiero gritar. Risa cuando hay desafío. Fuerza cuando quiero arrasar. Sollozo cuando me quiero desvanecer. Mar cuando necesito principios. 

Eres vida, y quiero vivir. 

Untitled

De sobte t’aixeques de la sorra i dirigeixes les teves petjades cap al blau i els estels. Veig com el teu cos va endinsant-se poc a poc en l'aigua fins que aquesta et cobreix les natges, deixant-me la panoràmica de la teva ferma esquena color perla contrastant amb el negre del cel. Deixes els braços estesos al costat de les cuixes i per un moment desitge reduir-me a una partícula de sal per trepitjar pels teus dits i allotjar-me en la teva pell per sempre.

Quasi per instint em pose de peu jo també i camine fins topar-me amb tu, col·loque tot el meu tòrax el més prop possible del teu cos nu i deixe que les meues mans ballen per les teves escàpules, ascendint pels muscles i recorrent les teves clavícules fins el teu coll. Tens l’anatomia més bella que els meus sentits han pogut tastar mai. Impulssivament deixe caure els meus llavis a sobre teu i només el contacte de les nostres pells desperta en mi emocions que ni jo mateixa havia experimentat. Recolze el cap suaument sobre tu i em deixe meravellar per l’espectacle de llums que ha decidit actuar aquesta nit. 
Aleshores me n’adone: no necessite res més. Quantes vegades he intentar trobar-li un sentit al fet de viure sense entendre que la vida és senzillament temps. Temps vestit de moments, temps vestit d’oportunitats, temps vestit d’experiències, temps vestit d’instants. Quantes vegades m’he preguntat com assolir la felicitat sense entendre que aquesta arriba només quan tu estàs disposat a que ho faja, quan tot flueix amb cura i quan obres tots els teus sentits per acaronar-la. Quants cops he pensat que m’havia trobat i què perduda estava. 
Totes aquestes veritats s’apoderen de la meva consciència en un no res i de sobte sent que estic més viva que mai. Tant de bo tingués la capacitat d’aturar el moviment del món i protagonitzar aquesta escena eternament. Amb tu. 

Eres, pues existo

No voy a decir que te sueño,

porque soñar

te sueño

incluso con ojos abiertos.

Digamos que, de noche,

te vivo;

de noche existes,

existes y soy;

eres, pues existo.

Se nos fue de las manos(...)

Explícame, si tú te vas

con qué color de ojos

voy a pintar mis noches en vela.

Explícame, si tú me dejas

a quién voy a amarrarme

si mi corazón parpadea.

Explícame, si tú te marchas

de qué sonrisa voy a colgarme

si mis brazos jadean.

(...) para venirnos al pecho.

No t'atures

Cómo explicarte, cómo entender hacerte

que me basta con que me mires fijamente

para que me tengas susurrándote eternamente.

Sé que no es comprensible a cualquier mirada ajena,

pero que me tachen de loca es ahora mi menor condena...

La gravedad del asunto amanece si tu latir se frena.

Dies com hui les paraules boten del paper i pregunten pel teu cos

Avui m’he despertat embolicada entre els meus somnis i he trobat dins la blancor dels llençols la brillantor del sol reflexada a la melanina dels teus braços. Pum, pum, pum. He pogut descobrir que, malgrat sentir-me enclaustrada en mi mateixa, sí que tinc reg sanguini. Pum, pum, pum. He pogut adonar-me’n també que sí que corre aire als meus pulmons. Pum, pum, pum.

Embelesada, completament dograda, meravellada, he decidit atragantar-me amb l’aroma que desprenies, m’he capbussat dins la teva pell per assaborir totes les teves pigues i trepar per les teves cames, però trepar… en sentit contrari; en direcció a l’avinguda dels teus peus, per poder deixar-me caure pel teu empeine i observar-te des d’allí. 

Quin contrapicat més bonic…

No obstant, he decidit no entretenir-me. He botat del llit. Fusta freda, cames nues de gallina. He corregut deixant volar cap enrrere el camissol. He realitzat unes quantes maniobres i, en un parell de segons, he tornat a col·locar suaument la meua pell sobre tu per poder mirar-te a través de l’ullet de la càmera mentre l’aigua anava assolint el seu punt d’ebullició a la cassola.

Click. Click. Click, click, click. 

Sense aturar-me, he conseguit capturar i immortalitzar cada respiració teua.

Per fi, amb el got calent dels Beatles a les mans, he decidit esperar-te sentada davant teva. El vapor de l’aigua cremant-me els ulls. La meua imatge reflexada dins la tassa. He juntat perpelles amb perpelles, he respirat profundament, fent que aquesta escena penetrara el meu cos, i m’he deixat endur pel temps… 

fins topar-me amb una habitació buida. 

Waiting

Esperando, desde que desapareciste, todo se ha convertido en una continua espera...

Una espera a una señal, 

una señal de que puedo volver a salir a la calle 

y levantar la mirada, y mirar al cielo 

y atreverme a prometerle la nada.

Atreverme a gritar tu nombre 

y que se lo lleve el viento, 

chocando entre todas las hojas de todas las plantas, 

llevándose detrás nuestras imprentas de todas las baldas 

de todas las casas y suelos que nos han probado.  

Que nos han probado y que nos han soportado, 

a nosotros y a nuestros zumbidos, 

aquellos que nos erizaban incluso los oídos.

Que el viento arranque tu nombre de mi boca, 

que lo arrastre y que parezca que poco me importa. 

Que se lo lleve consigo, sin acariciarlo, sin besarlo, 

que no haga con él nada que yo todavía haría contigo. 

Que lo abandone muy lejos, allá donde nunca pueda llegar, 

allá donde no se puedan recitar mis versos.

Y que se deshaga, que se desintegre… 

que quede destrozado en mil pedazos.

No quiero poder volver a reconstruirlo.